Home
Presentació
L’alienació de l’ésser humà respecte l’entorn és un fet que acostuma a ocórrer sovint al medi urbà. Generalment la població humana es concentra a les ciutats, on un gris predominant fa oblidar que sota els peus dels humans hi ha terra i aigua, i que l’aire que respiren i contaminen és quelcom que els envolta contínuament.
Als organismes vius de la ciutat els costa imaginar que la bossa d’escombraries que generen no acaba el seu cicle de vida al contenidor o al camió que el buida. Els costa imaginar tot el camí i estructures que ha de recórrer l’aigua per a què aparegui en obrir una aixeta. Els costa imaginar que fer ‘clic’ i que s’encengui la llum és un fet que prové de més enllà que d’uns cables visibles al carrer. Els costa imaginar que la benzina que omple els dipòsits dels seus vehicles prové de la descomposició de la matèria orgànica que existia fa milers d’anys, que es troba al subsòl del planeta i que desapareixerà en un temps no gaire llunyà.
L’ésser humà depèn en la seva vida d’uns recursos naturals. Aquests recursos, per arribar al medi urbà, necessiten d’uns processos que els tractin i/o condueixin cap a un destí intermedi o bé final. Segons la manera com es realitzin aquests processos, tindran un efecte positiu o negatiu en l’entorn humà.
Treballs destacats
Redacció del pla d'infraestructures, al terme municipal de Tàrrega.
L’objectiu del present document és la creació d’una eina útil que garanteixi la coherència i coordinació entre els diferents plans parcials urbanístics a mida que es vagin desenvolupant i marcar unes directrius ordenades de creixement de les infraestructures, basant aquest creixement en estimacions i quantificacions de les futures necessitats. Així, aquest pla marcarà les directrius a seguir en ur ...